Vivim, doncs, temps catastròfics pel que fa a l'educació del nostres joves? No hi ha dia que no sentim o llegim alguna cosa sobre el seu mal rendiment escolar, la seva manca de concentració en els estudis o el temps que perden teclejant en el seu mòbil... per no fer esment del seu suposat egoisme i del poc que els interessa allò que els adults tractem de transmetre'ls sobre tots els aspectes de la vida. Michel Serres capgira del tot aquesta percepció i ens fa veure que, sense que ens n'adonguessim , ha nascut un nou ésser humà, que pensa d'una manera diferent perquè el món on viu és diferent. I que no el podem valorar d'acord amb els criteris d'un món que ja forma part del passat. Aquest ésser, que ell bateja Ditona, desseguida ens resulta familiar: ens el trobem cada dia, com a pares, com a professors, com a ciutadans. De la mà de Michel Serres aprenem a entendre'l, a estimarlo. I a veure que tot allò que ens semblaven mals auguris són senya